EL JOC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

EL JOC SIMBÒLIC

El joc simbòlic, propi de l'estadi preoperacional, entre els 2 i els 6/7 anys i considerat com el joc més típic i representatiu de la infància, és aquell que consisteix en simular; situacions, objectes i personatges que no estan presents en el moment del joc. També requereix que l'infant tingui la capacitat de mantenir dues representacions de forma simultània en el seu cervell (mon real i pròpia identitat).


Aspectes del joc simbòlic a considerar: 

  • Permet comprendre i assimilar l'entorn que els envolta, aprendre, practicar o exercitar coneixements sobre els rols establerts en la societat adulta, desenvolupar el llenguatge i afavorir la imaginació i la creativitat.
  • La relació amb els altres en el joc simbòlic: al principi l'infant juga sol (joc individual) sense tenir en compte al del costat, després es dóna un joc paral·lel; és un tipus de joc individual ja que encara que sembli que juguen junts, no hi ha relació entre ells, els infants observen als seus iguals sistemàticament, modificant sovint el propi joc per imitació del joc que veuen en els altres, Finalment els infants juguen junts organitzant entre tots el joc donant lloc al joc compartit.
  • Respecte a l'argument que apareix en el joc simbòlic, es poden establir tres categories: 
  1. Arguments d'una versió simplificada de la realitat: jugar a botiguers, cuineta o altres temes vinculats amb la vida quotidiana dels adults. 
  2. Arguments menys vinculats a la realitat dels nens; implica un mon de ficció compartit (jugar a pincesses o herois).
  3. Arguments inventats per cada infant, a mesura que es va repetint arribarà a ser identificat amb una etiqueta pròpia (el joc dels pirates...).
El joc simbòlic, per la seva naturalesa evolutiva, s'estructura en diferent etapes i nivells entorn a diferents dimensions:
  1. DESCENTRAMENT. És la capacitat d'adoptar diferents punts de vista al propi: primer les realitza sobre sí mateix (accions quotidianes referides al propi cos, beure amb una tassa buida), en segon lloc apareix l'acció simbòlica referida a un subjecte passiu (personatges simples receptors de l'acció), en tercer lloc apareix l'acció simbòlica sobre un agent o subjecte actiu (posar la pinta a la mà del nino perquè es pentini), posteriorment atribueix a l'agent o objecte intencions, sentiments, emocions i els tracta com si fossin veritables persones, en darrer lloc apareix la interacció entre els diferents agents o subjectes. Respecte a la pròpia identitat; l'infant assumeix un paper diferent al seu, atribueix papers als altres, adopta i s'atribueix rols reals, inventats, inanimats... Respecte a l'objecte; realitza accions sobre l'objecte, li atribueix sentiments, fa actuar l'objecte com si fos viu, l'objecte adquireix vida pròpia esdevé un company de joc.
  2. DESCONTEXTUALITZACIÓ/SUBSTITUCIÓ. Respon a la capacitat creixent d'actuar independentment de la realitat perceptiva. És a dir, la capacitat d'utilitzar els objectes amb una funció diferent a la pròpia. Aquests objectes adopten nous significats d'acord els seus interessos: pot emprar l'objecte amb el significat que ja té (joguines realistes, jugar a carreres amb cotxes de joguina...), utilitzar l'objecte amb un altre significat però amb alguna característica comuna (un pal com si fos una escombra...) i finalment utilitzar un objecte que no hi és amb una funció diferent (cullera-pinta).
  3. INTEGRACIÓ. Respon a la capacitat que té l'infant per representar els esdeveniments. Es refereix al grau de complexitat del joc; primer l'acció simbòlica simple i aïllada, en segon lloc la mateixa acció es repeteix a diferents objectes (vacunar a tots els nens), en tercer lloc s'estableix una seqüència il·lògica amb més d'una acció (es repeteixen les accions però sense un ordre lògic), en quart lloc apareix una seqüència lògica amb més de 2 o 3 accions connectades entre sí, i finalment apareix l'esdeveniment narratiu amb diverses seqüències d'accions i representació d'una història amb un inici, un procés de resolució i un desenllaç.
  4. PLANIFICACIÓ. S'enten com la capacitat d'anticipar la situació que li permet seleccionar els objectes fent que el seu joc tingui més coherència. En un primer moment hi ha absència de planificació (joc provocat sols per la presència d'objectes), en un segont moment es planifica la selecció d'objectes (agafa dos o més objectes per jugar), en un tercer moment planifica les accions de forma aïllada (muntar via del tren i després posa el tren i els vagons) i finalment planifica les seqüències d'acció (jugar a ferroviari, es produeix un descarrilament, munta la via, busca el tren...).

Subscriure's a: Missatges (Atom)